Antoni Tapies. Teatre

Exposició a la Fundació Antoni Tapies fins el 19 d’abril de 2020.

Urbilder, díptic amb el perfil de Wagner, homenatge d’Antoni Tapies

Antoni Tapies i les arts escèniques.

La Fundació Tàpies exposa des de novembre de 2019 i fins el 19 d’abril material de l’obra escenogràfica del pintor a partir de pintrues, dibuixos, gravats i material documental de la Fundació.

Màscara de Teatre Noh, de la col·lecció personal d’Antoni Tàpies.

A l’exposició hi trobem peces de la col·lecció de l’artista com una màscara japonesa de teatre Noh, que mostra l’interès de l’artista pel món del teatre i l’escena

Aquest interès, que va mantenir durant tota la vida, li venia de família: L’avi d’Antoni Tàpies, Francesc Puig, va ser llibreter a Barcelona, i el seu besavi, Eudald Puig i Soldevila, el primer editor d’obres de teatre en català.

Amb Brossa, amb qui unia una gran amistat, van col·laborar estretament en projectes teatrals on Brossa hi posava el llibret i Tàpies s’encarregava de l’escenografia.

Imatges de Leopoldo Fregoli, actor, transformista i cantanta italià.

La figura de l’actor i transformista Leopoldo Fregoli,admirada per Tapies i Brossa, es troba documentada a l’exposició, on hi destaca la fascinació per la màgia i per l’òpera compartida pels dos artistes i amics i que es pot veure en diferents peces del pintor.

Article de premsa sobre Or i sal, la primera de les col·laboracions teatrals de Tàpies i Brossa

Les tres primeres intervencions van ser fetes en estreta col·laboració amb Joan Brossa, autor dels llibrets. Or i sal (1961), la primera, presentada al Palau de la Música, on la tramoia de l’escenari quedava a la vista; Semimaru, teatre japonès, (1966) al teatre de l’Aliança del Poble nou, amb música del compositor Josep M. Mestres i Quadreny; i L’armari en el mar (1978), on s’hi exhibien els fracs dels músics sobre l’escenari i que va ser estrenada al Teatre Lliure, sota la direcció de Fabià Puigserver i Pere-Jordi Graells.

L’any 1982 Tàpies va formar part d’una experiència teatral en espais alternatius de París amb  L’Éboulement, un text dramàtic del poeta i dramaturg Jacques Dupin.

Fotografia de Pep Munné interpretant el monòleg Johnny va agafar el seu fusell, amb el conegut llit de Tàpies i el seu univers a l’escenari.

Johnny va agafar el seu fusell (1989), un muntatge estrenat al Mercat de les Flors i basat en la novel·la homònima de Dalton Trumbo, va ser la darrera intervenció de Tàpies als escenaris catalans.

Pintura-bastidor, de 1962, d’Antoni Tàpies, i que evoca la tramoia del teatre, inclosa a l’exposició.

Per finalitzar, a l’exposicio també hi trobem el projecte escenogràfic fallit per a l’òpera Cap de mirar, que s’hauria d’haver estrenat al Gran Teatre del Liceu el 1991 i que, amb l’incendi del Gran Teatre, mai va arribar a terme.

A l’exposició també hi trobem una tria d’obres coetànies i properes a les col·laboracions escenogràfiques del pintor, pels materials utilitzats, per l’evocació d’un teló teatral o pel fet de mostrar el bastidor de la pintura de la mateixa manera que deixa al descobert la tramoia del teatre.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s